Article publicat a Social.cat el dimarts 29 d’octubre
Laura Córdoba del Aguila
Llicenciada en pedagogia terapèutica i habilitada com a Educadora Social. Actualment membre del Comitè Científic del primer Congrés de Serveis Socials Bàsics.
El passat dilluns 30 de setembre vam estar fent la valoració sobre el Col·loqui que va servir per fer la presentació del Congrés de Serveis Socials Bàsics que es celebrarà a Barcelona al llarg del 2014. Durant el Col·loqui van treballar els lemes de les novenes jornades anteriors i vam analitzar la situació de l’estat del benestar en els moments actuals, on la manca de feina, la precarietat econòmica i la disminució de recursos i pressupostos dedicats als serveis socials estan posant a la població al límit. Per tot això, els professionals vinculats als SSB, vam redactar un Manifest on ens posicionem. Sense adonar-me’n vaig començar a escriure tot el que havia estat fent en la meva jornada laboral.
Ahir dimarts va ser una jornada laboral llarga. Vaig entrar a les 8h del matí i vaig sortir a les 20h…
Al arribar li comunico al meu company de torn d’urgències que he d’anar a fer un acompanyament a un noi que ha començat a fer absentisme i que a les 9h he de fer una coordinació a l’institut que està davant del centre de Serveis Socials (CSS). A la reunió hi ha molts serveis implicats i no he pogut canviar ni el dia ni l’hora. Com que ens toca atendre les urgències li dic que em truqui al mòbil en cas que haguem d’atendre alguna situació. En Xavier ha estat molt amable. “No et preocupis, ja hi sóc jo!…” Què bé quan els companys et donen suport! Continua llegint