Més de 200 professionals van participar divendres 30 de gener en la jornada organitzada pels col·legis de Treball Social, Psicologia i Educadores i educadors socials per debatre al voltant d’‘El futur dels serveis socials municipals davant la Reforma de l’Administració Local’. El Col·legi d’Agents Comercials de Barcelona va acollir la trobada, en què es van abordar els aspectes jurídics, econòmics i laborals de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL), així com el que pot significar amb perspectiva històrica de l’evolució dels serveis socials municipals. La mobilització dels col·legis contra la reforma compta amb el suport dels col·legis de Pedagogs i de Politòlegs i Sociòlegs, i en la jornada hi ha col·laborat també la Sectorial d’Acció Social, Ensenyament i Humanitats de la Intercol·legial.
Els representants dels tres col·legis organitzadors –Núria Carrera, degana del Col·legi de Treball Social; Rosa Monreal, vocal del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials; i Josep Vilajoana, degà del Col·legi de Psicologia— van refermar el compromís de lluitar pel manteniment i la millora dels serveis socials de proximitat, amb qualitat i garanties de compliment dels drets socials i de ciutadania. “Estem aquí per aixecar la nostra veu i fer-la més forta. Per mostrar la nostra disconformitat amb una llei de reforma de l’administració local que suposa una gravíssima agressió al sistema de serveis socials i que no volem que es pugui aplicar”, va proclamar Núria Carrera en l’obertura de l’acte. Rosa Monreal va anunciar la proposta en clau de futur que, en el tram final de la jornada, va presentar la Comissió de Serveis Socials Bàsics del TSCAT, i Josep Vilajoana va reivindicar els paper i la presència dels professionals en els processos legislatius.
Nyap jurídic amb conseqüències en l’àmbit laboral
Malgrat l’optimisme del primer ponent en relació al recorregut de la LRSAL –el jurista Rafael Jiménez Asensio li va augurar poca repercussió als serveis socials per tractar-se d’una llei “poc sòlida, mal dissenyada i inconstitucional”—, les següents taules rodones van constatar que, fins i tot abans d’entrar plenament en vigor –als serveis socials no ho farà fins el 31 de desembre de 2015—, la llei ja està tenint importants efectes negatius.
Podeu visualitzar la seva ponència clicant aquí
L’interventor municipal Francesc Carulla va corroborar que “la llei és un nyap i no s’acabarà aplicant”, però tot i així va subratllar que està servint per aprofundir en les polítiques de retallades –“el senyor Montoro ens va collant cada vegada més, posant-nos entre l’espasa i la paret”— i generant múltiples confusions, equívocs i males interpretacions. “Jurídicament està molt malt construïda, plena de petites trampetes, i ens ha ficat en un gran cacau”, va concloure.
Els portaveus dels sindicats van coincidir a considerar la LRSAL “una llei de contingut polític, no tècnic” amb desastroses conseqüències en el camp laboral: acomiadaments, rebaixes salarials, privatitzacions… Segons Salvador Lara, responsable d’Acció Sindical del Sector de l’Administració Local de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO, l’objectiu de la reforma és “desmantellar el poc que queda de l’Estat de benestar i recentralitzar l’Estat”. Tenint en compte que els “els Consells Comarcals i les Diputacions no podran prestar els serveis i els externalitzaran, si la LRSAL s’apliqués a Catalunya podria destruir 40.000 llocs de treball”. Davant el risc, Lara va apostar per “demanar als ajuntaments que facin processos de funcionarització”.
Laura Pelay, Secretària d’Estat de Benestar i Treball d’UGT, va denunciar que “la llei afecta profundament la cohesió social a casa nostra” perquè “ataca el cor del nostre model social, el principi de subsidiarietat i l’autonomia de la carta local, amb la clara i ferma voluntat política de subcontractar l’Estat del Benestar”. Entre els efectes col·laterals, Pelay va afegir l’intrusisme professional i el consegüent deteriorament de l’atenció a les persones.
El canvi de model que pretén introduir la LRSAL, obrint la porta a l’externalització i privatització dels serveis socials, es va posar en perspectiva a través del repàs històric exposat per Toni Vilà, docent i investigador de l’IGOP. “El gran drama ara mateix és que s’imposen els criteris econòmics per sobre dels drets –va resumir–. Hem estat trenta anys fent l’Estat del benestar i quan estàvem arribant a dalt de tot, al reconeixement dels drets socials subjectius a l’alçada de la salut i l’ensenyament, ve la crisi i s’acaba la universalitat”. Vilà va denunciar la “gran escassetat de dades fiables en l’àmbit de benestar social” i va alertar que la mercantilització està arraconant el tercer sector a favor de les empreses.
Podeu visualitzar la seva ponència clicant aquí
Debat, reflexió i propostes de futur
Entre les qüestions per al debat que va deixar sobre la taula –definició dels serveis socials bàsics, contingut i drets de la cartera de serveis, relacions amb altres àrees de benestar com salut i educació, distribució de competències, etc.—, Toni Vilà va tancar la seva intervenció plantejant quin ha de ser el paper dels professionals en moments de canvi, i la coordinadora de la Comissió de Serveis Socials Bàsics del TSCAT va recollir el guant. Mercè Ginesta va presentar un document elaborat juntament amb el CEESC i el COPC que, a partir d’una sèrie d’idees per reflexionar, convida a donar continuïtat al debat i el treball en comú per acabar traslladant als poders públics, els partits polítics i la ciutadania en general, a través dels mitjans de comunicació, les propostes i demandes del col·lectiu professional.
Més enllà de l’impacte de la LRSAL, Ginesta va denunciar la “tendència a relegar els professionals a vigilar que els múltiples mini recursos es destinen als qui realment més ho necessiten”, i va recordar que l’enquesta realitzada entre els participants al darrer Congrés de Serveis Socials Bàsics va posar de manifest que “l’actual sistema no serveix per donar resposta a les necessitats d’avui”. Davant aquesta realitat, “els professionals hem de tenir paper proactiu i el moment és especialment oportú: en un any plurielectoral tenim molt a dir, molt a proposar”.
Podeu visualitzar la ponència de Toni Vilà clicant aquí
Podeu visualitzar la ponència de la Mercè Ginesta clicant aquí
Míriam Solsona, vicepresidenta del CEESC, i Núria Carrera van cloure la jornada insistint en la crida: “Estem en una guerra i en les guerres les trinxeres tenen un paper molt rellevant –va afirmar la degana del TSCAT—. Hem de sumar tots: col·legis, sindicats, polítics, tercer sector, món local… i també ciutadania organitzada. Tenim un compromís polític amb el bé comú i des dels nostres espais tenim l’obligació de fer-ho.
Podeu veure la gravació íntegra de l’acte en els següents enllaços:
VCSSB 