El passat divendres 9 de maig, el treball conjunt entre el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) i el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (COTSC), organitzat des de les nostres respectives delegacions a Tarragona, va donar com a fruit la primera Jornada de Serveis Socials Bàsics del Camp de Tarragona, que va tenir lloc a la Facultat de Ciències d’Educació i Psicologia (FCEP) de la Universitat Rovira i Virgili, amb una assistència de més de 180 persones.
Aquesta jornada, inclosa com a acte precongressual al nostre territori del Congrés de Serveis Socials Bàsics, que es durà a terme del 22 al 24 d’octubre de 2104 a Barcelona, va ser un espai de trobada, intercanvi i reflexió per a professionals, estudiants, responsables dels serveis, entitats i institucions, usuaris i per a totes les persones i organitzacions vinculades als serveis socials de base de la demarcació del Camp de Tarragona.
La taula de l’acte inaugural va comptar amb la presència de Jordi Tous Pallarès, degà de la FCEP de la URV, Anna Vendrell Maños, directora dels Serveis Territorials del Departament de Benestar Social i Família a Tarragona, i Francisco Zapater Esteban, conseller de Relacions Ciutadanes i Universitats de l’Ajuntament de Tarragona. Al seu costat, el president de la Junta Delegada del CEESC al Camp de Tarragona, Ricard Fernández Pascual, va presentar l’acte amb la lectura del manifest que mostra el posicionament dels tres col·legis davant la situació de crisi actual. La comissionada del Congrés de Serveis Socials Bàsics, Maria Rosa Monreal Bel, va animar els assistents a participar al Congrés la propera tardor.
La ponència magistral titulada “Ètica en els serveis socials bàsics: complexitat i risc”, a càrrec de Begoña Román Maestre, doctora en Filosofia a la Universitat de Barcelona i presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, va permetre escalfar motors amb una interessant xerrada en la qual va anar desenvolupant els quatre conceptes que formaven part del títol de la seva exposició i convidava totes les persones assistents a implicar-se amb la seva reflexió criticoracional.
Cal destacar, com a conclusions de l’exposició de Begoña Román, que l’ètica és pensada i la moral viscuda. L’ètica és una filosofia moral i la moral és fruit d’un procés d’inculturació. L’obediència ha de ser una paraula a eradicar de l’ètica. I proposava els tipus d’ètica amb més rellevància: la personal, la professional, la de l’organització i la cívica.
Dels serveis socials bàsics cal destacar els seus valors d’acolliment, d’hospitalitat, de reconeixement, així com el seu valor terapèutic. Pel que fa als professionals, aquests presenten tres factors de risc quan realitzen atenció directa a l’usuari, que són garantir l’estabilitat, generar vincles i generar capacitats. Del professional hi ha el perill de la judicialització, de la manca d’espais i de temps, l’anomenat autisme organitzatiu, el perill del professional a la defensiva i el del “llanero solitario”.
Quant a la complexitat, Begoña Román va remarcar que, més enllà de l’obediència cega a la institució per part del professionals, és necessari que cadascú es pugui preguntar què és un bon argument, i qüestionar-se’n els valors, les accions, les conseqüències i el context. L’objectiu d’un bon argument ha de ser la persuasió.
Respecte als hàbits i costums; va remarcar com n’és d’important demanar perdó i demanar permís, perquè ens podem equivocar, i perquè, sinó, envaïm la intimitat del nostre interlocutor. Les seves propostes conviden a crear espais de reflexió ètica en serveis socials.
A partir de la ponència de la Begoña Román, varen sorgit els següents apunts:
- Les persones tenen futur, no destí.
- L’individu no és una foto, sinó una pel·lícula.
- Cal posar límits a la feina que el professional pot fer.
Tot seguit, la taula rodona multidisciplinària “Els serveis socials bàsics davant la situació actual de crisi socioeconòmica: què s’està fent i què es pot fer?” va comptar amb la presència de Javier Villamayor Caamaño, quart tinent d’alcalde de Serveis a la Persona de l’Ajuntament de Tarragona, Montserrat Vilella Cuadrada, regidora de l’Àrea de Benestar de Serveis Socials de l’Ajuntament de Reus, Jordi Gairal, director de Creu Roja Mont-roig del Camp, Jordi Navarro i Lliberato, educador social, treballador social i coordinador de l’EAIA Alt Camp-Conca de Barberà i de Sergi Sánchez Castiñeira, sociòleg, antropòleg i treballador social i coordinador del Pla Local per a la Inclusió i la Cohesió Social de Tarragona (PLICST). La taula, moderada per Xavier Zaragoza, periodista i formador, va intentar donar resposta a les diferents preguntes sobre el present i el futur dels SSB.
Les conclusions extretes de la taula es varen dirigir a replantejar el model de serveis socials de forma activa. Es va fer la proposta de crear comunicació activa en xarxa inclosa en les obligacions de les institucions i dels professionals. Perquè això sigui possible cal fomentar el procés de canvi a través de la responsabilitat com a professionals sense caure en l’individualisme: crear espais conjunts, tenint la voluntat de treballar de forma grupal, tenir molt present la peça que ens toca i responsabilitzar-nos en aquesta tasca per treure el millor de nosaltres i no caure en la frustració.
El matí el va tancar una emotiva performance d’Al Trot Teatre, ungrupformat per sis joves amb paràlisi cerebral i nou monitors de l’Associació Provincial de Paràlisis Cerebral (APPC) la Muntanyeta. L’obra representada, Evolució, és una performance teatral sobre l’evolució al llarg de la història de la humanitat del tracte que han rebut les persones amb discapacitat.
Durant la tarda diferents activitats van omplir les 6 aules simultànies en què es van dur a terme la taula temàtica “Els SSB: la visió des de les persones”, la presentació del llibre i DVD Educador social en Alaska, la conferència “Construint cultura de cura en les professions socials”, i un total de 7 experiències diferents: Projecte integral ABS Reus V – EBAS dte. V; Gestió alimentària: recuperació d’aliments frescos per a persones sense recursos econòmics a Reus; Gent gran activa a la ciutat de Tarragona; Banc d’ajuts tècnics per a persones que es troben en situació de dependència de la Conca de Barberà; Treball social comunitari des dels SSB; Una experiència de treball en xarxa en la intervenció en la infància es risc: SSB-EAIA,i Joves promotors de salut.
La clausura de la jornada va anar a càrrec de Ricard Fernández Pascual, president de la junta delegada del CEESC al Camp de Tarragona, Marta Frontiñan García, vicedegana quarta i delegada territorial a Tarragona del COTSC i Jaume Descarrega i Font, president de la delegació territorial de Tarragona del COPC. La tasca del col·laboradors, especialment la dels voluntaris i redactors (col·legiats i estudiants), van fer possible presentar en l’acte de cloenda el resum de les conclusions de les diferents intervencions desenvolupades al llarg de tot el dia. Així mateix, el treball cooperatiu en equip entre els diferents membres del comitè organitzador va ser el millor reclam per convidar totes les persones assistents al Congrés de SSB del proper mes d’octubre a Barcelona.
L’èxit de participació de la jornada, tant en el nombre d’inscrits com en la qualitat de les intervencions de les persones assistents en les diferents taules i experiències, ens anima a pensar que l’any vinent puguem reeditar una nova jornada a les comarques tarragonines.
Fotografies de Josep Maria Alcanyiz.
VCSSB 