Fa temps que la imatge d’un tàndem ens acompanya i ens identifica. Som únics, un tàndem de tres: allò que no existeix, nosaltres ho fem possible.

Però no ens volem quedar aquí. Aquest tàndem de tres s’ha de moure, no volem que sigui estàtic, cal que estigui en marxa, ha d’encarar el futur i caminar cap a ell. Aquesta idea és la que ens ha portat a plantejar-nos l’organització del Congrés de Serveis Socials Bàsics i també a imaginar-nos la seva imatge: si volem que aquest tàndem es mogui hem de pensar com. I han aparegut diferents opcions: podem moure’l amb la força del pedaleig; través de les xarxes, pot solcar mars… Però el nostre desig ens ha portat a voler solcar l’aire, a deixar-nos portar pels corrents. A deixar-nos portar? No, no és això. Volem deixar-nos seduir pels corrents, però volem ser nosaltres qui els governem. I què ens permetria fer-ho? Un globus, un paracaigudes, un avió, un parapent, un ala delta?

Ens hi hem imaginat i hem volgut que sigui l’ala delta qui faciliti el moviment del nostre tàndem, un ala flexible que ens permeti el vol lliure per poder aprofitar els corrents ascendents per enlairar-nos per, finalment, poder-la guiar fins arribar allà on desitgem.

Un ala delta guiada per les persones amb què treballem, pels protagonistes dels canvis de les seves vides. Els professionals els acompanyarem en aquests canvis, els ensenyarem a portar l’ala, els facilitarem rutes i els donarem consells per governar els corrents per tal de volar cap al seu futur, els seus objectius, les seves metes. Però seran ells els qui decidiran el moment de llençar-se a l’aire i gaudiran dels corrents, coneixent-los i controlant-los per arribar a destí, per tal de deixar-se portar en el trajecte, sent capaços de jugar amb l’aire i gaudir-ne.

Ara bé, un cop més aquesta ala delta és especial ja que està formada per tres ales deltes unificades en una de sola volant cap al seu nord, guiant-nos al futur: els tres col·legis professionals que, amb personalitat pròpia però units en un projecte comú, naveguen pels corrents per arribar a un mateix destí.

I la nostra ala delta és molt especial perquè també ho és la seva creadora, la Sandra: estudiant de disseny gràfic a l’escola municipal d’art Arsenal, de Vilafranca del Penedès. La Sandra té dificultats físiques que li impedeixen tenir plena autonomia en els moviments i en els desplaçaments però que transmet una valentia per encarar el seu dia a dia que ja voldríem molts dels professionals.

Així que siguem protagonistes del nostre canvi, deixem-nos de lligams que ens mantenen ancorats a terra, agafem-nos fort a l’ala delta i siguem capaços, tots plegats, de guiar-la cap al nostre futur col·lectiu.